CATALANS DEL NORD MIRANT CAP AL SUD

La final de l'equip de rugbi de la USAP a París exporta aquest dissabte la catalanitat a la capital francesa. Tot i sentir-se ignorats pel sud, els nord-catalans viuen amb il·lusió la història comuna i tenen esperances que en un futur proper la llengua els aporti possibilitats econòmiques i culturals

Aquest dissabte la catalanitat viatja a París. La USAP de Perpinyà disputarà contra el Clermont, per segon any consecutiu, la final del Top 14, la Primera Divisió francesa de rugbi, de la qual és el vigent campió. 45.000 seguidors de l'equip nord-català es passejaran per la capital francesa: hi celebraran cargolades i l'ompliran de senyeres i algunes estelades. Com ja va passar l'any passat, davant d'aquesta melée catalana no se sentiran retrets ni insults: els parisencs rebran els aficionats amb somriures de simpatia i cordialitat –cap placatge al fet diferencial.

El delegat de catalanitat de la USAP, Joan Clua, és conscient que en els dos territoris es viu de manera diferent ser català. I com si es tractés d'un conte, argumenta el perquè: “Si es fessin proves d'ADN a la Catalunya Nord i al sud els resultats sortirien ben semblants. Però som com germans bessons educats per dues mares diferents, la República francesa i la dictadura espanyola”.

La USAP està funcionant com a cohesionador i exportador de la catalanitat a l'Estat francès. “Nosaltres vivim el fet de ser catalans de manera normal i està admès a tota la República”, explica Clua, alhora que es pregunta retòricament si això podria ser igual al sud, per exemple si el Barça hagués arribat a la final del Bernabéu de la Lliga de Campions. “No vivim en un clima d'odi”, rebla.

Neocatalans
El que sí que han viscut durant molts anys a la Catalunya Nord ha estat l'autoodi, un sentiment que des de fa uns anys està canviant. Gràcies als nouvinguts a la zona, que abracen de gust tot el que sona a català, la catalanitat està revifant i ha adquirit prestigi, i la llengua ja no es considera dels avis, un vestigi rural.

El director de Ràdio Arrels, l'emissora nord-catalana feta íntegrament en català des de l'any 1981, Pere Manzanares aclareix que “hi ha un interès econòmic i cultural darrere d'aquesta tendència”. Els forasters, arribats de la resta de l'Estat francès, tenen l'esperança que els seus fills, sabent una altra llengua, puguin treballar algun dia a Barcelona, que a més es considera capital cultural. “Els neocatalans i també els de soca-rel pensen que una de les solucions de futur vindrà del sud, de l'increment de les relacions amb les empreses de Catalunya i gràcies al TGV”, diu Manzanares.

Per la seva banda, el periodista i escriptor Aleix Renyé, català del sud que viu a la Catalunya Nord, constata la normalitat de la llengua catalana, que tot i que es parli minoritàriament s'incorpora a la vida quotidiana a poc a poc. Ho exemplifica amb l'èxit que té Ràdio Flaixbac entre els adolescents i les audiències de TV3 i el 33, que tot i que no es veu per seguir la informació diària –perquè la realitat política i social no és la mateixa– té renom per retransmetre sèries com Ventdelplà, els partits de futbol del Barça i el de rugbi de la USAP.

El director de La Bressola, Joan Pere Le Bihan, ara treballa, a més de continuar amb el projecte d'escola catalana, per intentar lligar una xarxa d'empreses de la Catalunya Nord i sud. "Una llengua ha de créixer amb el desenvolupament econòmic i el català és la llengua de la regió", diu.

Fins i tot la USAP es planteja el seu futur econòmic amb el cap al sud. D'aquí uns anys el rugbi podrà ser competitiu si els clubs tenen prou pressupost per fitxar bons jugadors, cosa que només podrà arribar de les subvencions privades, i caldrà tenir encara més seguidors. Segons Joan Clua, "l'objectiu és ser al sud el que el Barça és al nord".

Apropament polític
Els polítics de la Catalunya Nord, atents a aquests canvis socials i econòmics, no han girat l'esquena a la identitat del territori. Avui dia no hi ha cap partit que es declari anticatalà, excepte el Front Nacional. Manzanares, però, no hi veu només conseqüències positives i recorda que Jean-Paul Alduy, primer polític nord-català que va fer passos per relacionar-se amb el sud, “ha esmerçat molts diners a construir el gran teatre de l'Archipel, de 1.200 places, amb la idea que ha d'atreure públic de Girona i Barcelona”. “Penso que és una trampa financera perquè no s'omplirà. El teatre està sobredimensionat pel que fa a la capacitat i a la programació”, afegeix.

Per Pere Manzanares, els projectes transfronterers que s'engeguen són pocs: “Sovint no se'ns inclou en la idea dels Països Catalans, ens sentim ignorats. L'únic reconeixement que rebem del sud és cultural, perquè tenim bons escriptors com Joan-Lluís Lluís i Joan-Daniel Bezsonoff”.

Joan Clua apunta que la ignorància del sud pot venir perquè "alguns diran que nosaltres no som independentistes". Per ell, "ara per ara, la independència no és realista", ja que sols no es poden guanyar les garrofes i "a ningú d'aquí li passaria pel cap passar a ser espanyol". Per tant, des del nord segueixen de ben a prop el que passa al sud, esperant que Catalunya sigui independent per començar a parlar-ne.

Lastima que al final no se pudo ganar pero fue una fiesta de catalanidad y se paso bien.

És veritat aquest any no va pogut ser, per a l'any proper o tornarem ha intentar, però no deixo de ser una festa ja que el nostre equip femení sí que va guanyar el títol ....