LA FRONTERA JA NO ES UNA BARRERA.

Cada cop més institucions i entitats privades de tots dos costats dels Pirineus comparteixen projectes de tota mena.

Institucions públiques, associacions i empreses de les comarques catalanes de tots dos costats dels Pirineus estan col·laborant en projectes de tota mena, des d'un ambiciós hospital a modestes curses ciclistes, passant per programacions teatrals i rutes turístiques, sovint aprofitant els incentius econòmics que està oferint la Unió Europea (UE). El fenomen, recent i intens, està fent que a la pràctica la frontera administrativa entre els estats francès i espanyol es vagi diluint de mica en mica. Són les primeres passes cap a la formació d'una àrea a banda i banda de la frontera –un eurodistricte– que en l'àmbit polític impulsa una vintena d'administracions dels dos costats i que es podria constituir el primer trimestre d'aquest any. Figueres s'ha ofert per ser-ne la seu.

La recent aparició de tants lligams –culturals, empresarials, associatius, etc.– ve a ser un retorn al passat, a quan les relacions entre els municipis dels dos costats dels Pirineus era molt fluïda. L'enfortiment de la frontera que va fer el règim franquista, que gairebé va impermeabilitzar-la, va deixar els contactes formals en fets anecdòtics.

L'eurodistricte

Aquesta regió (eurodistricte) que s'està gestant té uns límits geogràfics similars als de l'actual demarcació de Girona i la Catalunya del Nord. És una àrea on viuen, aproximadament, 1,1 milions d'habitants repartits en 453 municipis, en què hi ha unes 200.000 ha agrícoles i més de 40.000 empreses, i on cada any es reben al voltant de set milions de turistes. En l'àmbit institucional, la iniciativa compta amb el suport de la Generalitat, la Diputació de Girona i el Consell General dels Pirineus Orientals, entre altres. Els ajuntaments de Prades de Conflent, Girona i Figueres hi estan representants a títol individual. Precisament, la capital de l'Alt Empordà –que en l'àmbit geogràfica es troba pràcticament al centre de l'eurodistricte– s'ha ofert per acollir-ne la seu, que estaria situada a l'antiga biblioteca o centre cultural Joaquim Xirau.

Una altra eina política que està minimitzant els efectes de la frontera és la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), integrada per les comunitats autònomes i regions dels dos estats veïns dels Pirineus.

Una guia per orientar-se

Mentre es basteix l'eurodistricte en el terreny polític, administracions públiques i particulars ja s'estan espavilant per establir lligams amb els veïns de l'altra banda dels Pirineus, sovint aprofitant els ajuts econòmics que concedeix la UE a projectes transfronterers. Fins i tot, s'ha editat una guia per orientar els interessats a establir vincles d'aquest tipus i ajudar-los a superar el laberint dels tràmits burocràtics, diferents als dos costats de la frontera. És un llapis USB titulat Bases teòriques i pràctiques per a la cooperació de les associacions a l'Espai Català Transfronterer, editat en català i francès per la Generalitat i el Consell General dels Pirineus Orientals.

Pensant en la sortida de la crisi econòmica

La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) disposa de 168 milions d'euros de fons europeus per gastar-se en projectes transfronterers els pròxims anys. En l'última reunió d'aquest organisme –feta el mes d'octubre a Montpeller–, es va demanar als estats espanyol i francès, així com a la UE, que es reforcin aquestes iniciatives, atès que poden ser una eina molt útil per ajudar què en aquesta zona se superi l'actual crisi econòmica. Al Pirineu català, entre els principals projectes en els quals intervindrà la CTP hi ha l'escorxador d'Ur, a la Cerdanya (vegeu informació en aquesta mateixa pàgina). Al sector de l'Albera i al cap de Creus, es posarà en marxa un projecte de prevenció d'incendis, amb un cost total d'1,2 milions i una ajuda europea de 788.789 euros. Indirectament, aquest projecte pretén també protegir la biodiversitat, el turisme i les activitats econòmiques, potenciant la vinya, la ramaderia i el turisme rural. Altres iniciatives de la CTP són el turisme transfronterer adaptat a persones amb disminucions –que disposa d'un pressupost de 620.000 euros–- i el desenvolupament de l'agricultura biològica –valorat en uns 2,7 milions–.

L'hospital pioner a Europa.

A principis del 2011 entrarà en funcionament l'àrea d'urgències de l'hospital transfronterer de la Cerdanya, que s'està construint a Puigcerdà i que hauria d'estar del tot operatiu al 2012. Aquest centre sanitari oferirà assistència als veïns de la Cerdanya que depèn de l'Estat espanyol, la Cerdanya de l'Estat francès i el Capcir, i serà el primer de caràcter transfronterer de la Unió Europea. Amb una capacitat de 68 llits, es calcula que podrà atendre al voltant de 35.000 persones a l'any. Les noves instal·lacions ocuparan una superfície de 8.550 metres quadrats, i inclouran sis sales d'operacions i disset boxs a l'àrea d'urgències. La seva construcció, que va començar el gener de l'any passat, suposa una inversió de 32 milions d'euros, que paguen la Generalitat, l'administració francesa i la Unió Europea. El projecte s'integrarà en una única xarxa i coordinarà els centres assistencials ja existents de Puigcerdà, Er, la Guingueta d'Ix, Font-romeu, els Angles i Oceja. La coordinació dels sistemes sanitaris dels dos costats de la frontera és un dels principals reptes del projecte, ateses les diferències existents. Un exemple seria el sistema d'atenció primària, que al sud està molt integrat i al nord, no tant. Caldrà també harmonitzar els protocols, com ara el referit a l'internament psiquiàtric (al nord s'és molt estricte pel que fa a la intervenció d'un jutge) o la denominació dels medicaments. Un aspecte delicat com és la normativa legal referida a les operacions quirúrgiques ja s'ha concretat: es regiran per la legislació del sud. A efectes pràctics, això suposa que, si un pacient francès ha de reclamar danys i perjudicis, serà la jurisdicció catalana qui es faci càrrec del cas.

Un escorxador

Al municipi d'Ur, a la Cerdanya francesa, faran un escorxador que serà gestionat i donarà servei a tota la Cerdanya i al Capcir. El mes passat es va constituir l'associació que vetllarà per les instal·lacions, integrada per carnissers i ramaders i presidida de manera alternativa per ciutadans de tots dos estats. Aquest escorxador comarcal transfronterer, que té un cost de 3,6 milions d'euros i un ajut garantit d'1,2 milions del programa operatiu de cooperació territorial dels estats espanyol i francès, és una iniciativa del Consell de la Cerdanya i de la mancomunitat de municipis de la Cerdanya del nord.

Valls del Ter i del Tec.

Els municipis de la vall de Camprodon, a més de Sant Joan de les Abadesses, participen en el projecte País d'Art i d'Història de les Valls Catalanes del Tec i del Ter, amb 29 municipis implicats de les dues bandes dels Pirineus. La iniciativa l'han presentat a l'Estat francès perquè li atorgui el distintiu que concedeix als territoris que construeixen un projecte cultural a partir del seu patrimoni natural, històric, arquitectònic i cultural. Amb aquest projecte, pretenen posar en valor el patrimoni natural –a la vall de Camprodon acaben d'aprovar la carta del paisatge–, històric i cultural que tenen i que comparteixen.

Esta bien unir esfuerzos contra la crisis y crear proyectos que atraigan el turismo y den dinamismo a los municipios.

Si si sobretot tenint en compte que és a banda i banda dels Pirineus.¡ Les persones si volen es poden arribar a entendre per defensar projectes!!!