Sense remei

Les previsions més realistes –que són les fatalistes– s’han acomplert i l’èxit de diumenge ha quedat entelat pels uns i pels altres. Els organitzadors de la consulta a la comarca d’Osona han obert una competició per demostrar que ells renten més blanc i pixen més amunt si cal. Els altres responen amb metralla pròpia la declaració oberta d’hostilitats. I si algú es fica pel mig –com és el cas d’aquest cronista innocent– rebrà dels dos costats.

Mentrestant, els partits polítics catalans que més s’havien identificat amb els referèndums ara marquen tanta distància com poden després que l’alcalde d’Arenys de Munt aclarís que la cosa podia prendre més cos i proposés la presentació d’una iniciativa legislativa popular. Convergència i Esquerra semblen competir també ara per veure qui se n’allunya més. Pel que fa a Reagrupament, busca líder. I prou. Dues-centes mil persones han votat a Catalunya per la independència i ningú en vol traure profit. Vejats miracle.

Diner, doncs, vulles aplegar. Però sempre quedarà Madrid. Ahir la presidenta de la Comunitat, Esperanza Aguirre, va proclamar que els organitzadors de les consultes s’han quedat “amb un pam de nas”. I que els catalans “estan distrets per una sèrie de partits nacionalistes”. Presidenta Aguirre, convoqui una consulta, del que vulgui, i ja veurem quina participació obté. Amb vostè encara estem molt més distrets!

Lo importante es el derecho a decidir de los pueblos,sea cual sea el resultado.