“La Xina no cerca un món bipolar”

Entrevista a Li Zhaoxing, exministre d’Exteriors xinès i portaveu de l’Assemblea Nacional Popular

Nascut a la província de Shandong el 1940, Li Zhaoxing va iniciar la seva carrera política el 1977. Després d’ocupar els càrrecs d’ambaixador als EUA i a l’ONU, Li va ser nomenat, el 2003, ministre d’Exteriors. Avui és portaveu de l’Assemblea Nacional Popular. Li ha vingut a Barcelona amb motiu del Diàleg Orient-Occident, organitzat per Casa Àsia.

Alemanya ha celebrat el vintè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, símbol de la Guerra Freda. ¿L’emergència de la Xina establirà una nova bipolaritat?
La Xina és un país en desenvolupament, una nació que va emprendre fa temps un camí ferm en direcció al progrés i al benestar. No cerquem un món bipolar sinó la cooperació amb tots els membres de la comunitat internacional per mantenir la pau al món i garantir la prosperitat.

Pequín no pretén, doncs, erigir-se com a contrapès dels EUA?
No pretenem res més que el manteniment de l’ordre polític internacional i l’establiment d’un ordre econòmic racional. Volem que els països compleixin amb el dret internacional sense interferències, més igualtat econòmica i consens contra el canvi climàtic i la crisi.

Barack Obama és a la Xina. Què n’espera, d’aquest viatge?
Esperàvem la seva visita, ja que arriba a la Xina per primer cop com a president l’any en què s’ha complert el trenta aniversari del restabliment de les relacions bilaterals entre Pequín i Washington. Espero que la seva reunió amb el president Hu Jintao serveixi perquè els dos dirigents s’adhereixin a l’esperit dels documents que van permetre el restabliment dels vincles.

Com a potència regional, ¿s’implicarà Pequín a l’Afganistan o a l’Iraq si els EUA l’hi demanen?
La Xina té una posició molt clara pel que fa al terrorisme: el combatrem allà on faci falta, sigui quin sigui el país que necessiti la nostra ajuda. Però la regió és complexa. La Xina i els EUA són bons socis. Però tenim una relació d’amistat amb el Pakistan, fronterer amb l’Afganistan... No podem avançar res.

¿La relació amb els EUA contribuirà a la desnuclearització de Corea del Nord?
Som molt conscients del repte que suposa la qüestió nuclear nord-coreana. Tenim esperances d’arribar a una solució dialogada. Estic convençut que tard o d’hora arribarem a un acord que beneficiarà la regió i el món.
El primer ministre xinès, Wen Jiabao, ha promès 10.000 milions de dòlars en ajudes als països d’Àfrica.

¿Expandeix la Xina la seva influència més enllà d’Àsia?
Pequín ha establert una relació amb els països africans basada en l’amistat i en la confiança. I és cada cop més forta perquè ens tractem d’igual a igual.

¿El tracte d’igual a igual es manté també amb el Sudan?
Pequín i Khartum tenen unes relacions diplomàtiques normals. Quin és el problema?

La situació a Darfur...
La Xina ofereix ajut humanitari a la població del Darfur. Khartum dóna suport a la política d’una sola Xina [contra els interessos sobiranistes de Taiwan] i Pequín ajuda el Sudan. Cap problema.

On hi ha hagut problemes és al Tibet i a Xinjiang. ¿Després dels disturbis canviarà Pequín la seva política en aquests territoris?
Són qüestions internes. El món no ha d’interferir en els afers de Pequín ni implicar-se en els nostres assumptes.

Suelo hacer zapping por todos los periodicos nacionales y me he encontrado con esto en el diario Avui se que esta en Catalan, pero es muy interesante la entrevista que le han realizado ya que indica que China va ha continuar por el mismo camino unos cuantos años más.

La politica exterior basado en la no injerencias de asuntos internos con el fin de conseguir buenos negocios, una forma diferente de ver el mundo a como lo hace el imperialismo norteamericano